(arafamésdunany)
En un gir que no em deixa de sorprendre, bona part dels opinadors que
empenyien el Procés cap a una unilateralitat sense manies han passat a
dir que del que es tracta ara és de posar-se a governar fent una
política social, del dia a dia, que prestigiï l’independentisme i li
permeti ampliar la seva base. Em sorprèn, bàsicament, perquè el Procés
partia de la idea que aquesta política del dia a dia (educació, salut,
etc.) no podia ser efectiva comptant només amb la minvant sobirania
-política i sobretot financera- a què condemnava el centralisme expansiu
del PP... I ara, xops
d’un bany de realitat repressiva on fa aigües la poca sobirania que ens
quedava, alguns dels que ho deien asseguren que ha arribat l’hora de
descongelar la normalitat, el dia a dia, i posar-nos a governar
eficaçment. De quina normalitat parlen?
Albert Pla Nualart