dilluns, 14 de març del 2022

pd 2405 Mirada de gènere al passat artístic

 (arafa<d'1any)

... fins a quin punt la qualitat moral de l'artista ha de pesar quan jutgem el seu art? ... fins a quin punt ha de ser paritari el cànon occidental (la tria d’artistes que ens arriben del passat com a “clàssics”)?... Deixem clar, d’entrada, que no és gens anòmal que facin gran art artistes de moralitat dubtosa... I no és estrany: l’excepcional sensibilitat que els fa artistes també fa que siguin més torturats... Pel que fa al cànon, jutjar l'art i no l'artista ha de ser la regla d'or, i això també passa per la igualtat de gèneres. ¿Hi ha menys dones al cànon perquè el masclisme no les va deixar ser artistes? Sens dubte. ¿I perquè les que ho van ser, contra tot, són ignorades per un cànon masclista? També. Però seria un disbarat crear, com sigui, un cànon paritari. La discriminació negativa del passat no pot ser revertida per una discriminació positiva feta des del present. Les grans artistes que podien ser i es van perdre, es van perdre, no ens les podem pas inventar. Si jutgem l’artista pel seu art, i no al revés, el gènere ha de ser irrellevant tant si mirem al passat com si mirem al futur. I si és irrellevant, a poc a poc, el cànon s’anirà fent paritari.   
Albert Pla Nualart, 13.6.21