EL MÓN, 23 de març de 1984
PER UNA POLÍTICA DEL BENESTAR (1)
Miquel Porta Perales
... el creixement econòmic - accelerat capitalista - està arribant al seu final...
... però una àmplia gamma
de polítics i economistes creuen encara en la il·lusió nostàlgica
d'assolir els nivells de creixement i total ocupació propis de
postguerra. I dic que es tracta d'una il·lusió per les dues raons següents: en primer lloc, perquè el ritme de creixement de postguerra és ja físicament impossible d'obtenir...
en segon lloc, perquè la tecnologia d'altíssima productivitat hipotèticament capaç d'impulsar aquest colossal creixement és productora del que s'anomena "desocupació tecnològica". En resum: creixement il·limitat i ocupació total han topat amb uns límits objectius impossibles de superar.
... el creixement econòmic tampoc
no augmenta el benestar social general, sinó que el disminueix a causa
dels costos que això comporta (desocupació, insatisfacció de necessitats
socials bàsiques, sobretreball, etc.)... "el capitalisme s'ha convertit en una societat de "suma zero", en una societat estroncada en la qual qualsevol benefici en una persona o grup sols es conqueria mitjançant una pèrdua equivalent en una altra persona o grup"...
