...no puc deixar de constatar, amb tristesa, que figures tan destacades
com la Montserrat Vayreda, i la seva germana Maria dels Àngels, i fins i tot el
gran mestre Carles Fages de Climent, encara siguin grans desconeguts per
a la majoria de catalans, només pel fet d’haver fet la seva vida
personal i literària lluny de Barcelona. I si això passa amb els
escriptors empordanesos, m'imagino que deu passar d'una manera semblant
amb les altres comarques allunyades de la capital...
I com ens convé la poesia de la Montserrat, en els temps que corren! Del poema Els amargats: "És
que no saben / que tot val un esforç / que no hi ha res inútil; / que
entorn de la tenebra / giravolta la llum, / i damunt de la cendra /
guspireja la vida?"
Les institucions, els agents culturals i els mitjans de
comunicació han de mirar més sovint més enllà de la gran ciutat. Tenim
un país petit però molt creatiu, i els artistes han de poder optar –si
això ho decideixen– a fer vida en el seu entorn natural, sense
necessitat d’anar a la capital –quina cosa tan antiga– a conèixer
persones influents o deixar-se veure als cercles...
