... Un altre senyal inequívoc de la societat consumista que ens cenyeix: és més difícil que es protegeixi el patrimoni arquitectònic que no pas que les grues de la construcció embrutin el paisatge. Més encara: no es tracta pas d’enderrocar una casa vella –potser amb algun toc modernista a la façana?– per fer-hi una construcció singular i artística representativa de la nostra època. En la majoria de casos, la substitució es fa amb blocs de pisos impersonals que es llogaran o vendran per preus astronòmics que la gent normal no podrà pagar. I els pisos seran tan petits que ningú no podrà guardar en un altell roba de llit de l’àvia, o àlbums de fotografies en paper, o les copes pompadour del rebesavi o la capsa amb les cartes que els nostres pares es van enviar quan estaven promesos.