(arafa...)
En un judici amb poques proves materials (i les poques que hi ha, les
imatges enregistrades, no les deixaran veure fins al final), tots els
relats sobre què va passar es fonamenten en els testimonis. Per això
n’hi ha tants i són tan importants. Com que aquests testimonis expliquen
coses diferents i contradictòries, no pot ser que siguin totes veritat a
la vegada, és molt rellevant saber quin crèdit té cadascun, quina és la
seva credibilitat... I aquí és on
s'està produint una de les desigualtats més escandaloses del judici. Les
acusacions anuncien explícitament que volen desacreditar els testimonis
de la defensa –per exemple, els observadors internacionals–, malgrat
que no són part dels fets, i poden fer el que els passi pel cap per
aconseguir-ho. I en canvi, les defenses no poden posar en dubte el
crèdit dels testimonis de l’acusació, sobretot guàrdies civils, i no es
permet confrontar les seves declaracions amb imatges que podrien
contradir-les ni s’investiga sobre si emeten opinions sectàries des de
perfils ocults a les xarxes. Potser és que a la Guàrdia Civil, com al
papa de Roma, se li pressuposa el do de la infal·libilitat.
Vicenç Villatoro
