(arafa<d'1any)
Aquests dies s'ha fet servir sovint aquest argument: no es
pot fer pagar a la meitat dels catalans contraris a la independència el
cost de la propaganda independentista. Seria un argument polític, no pas
jurídic. Suposo que parla de dues meitats perquè la millor aproximació
que tenim -les enquestes no valen, a aquests efectes- són els últims
resultats electorals. Però més enllà dels números, l’argument és
reversible. Perquè resulta que la meitat dels catalans
(independentistes) estan pagant des de sempre no ja la propaganda en
contra sinó fins i tot la persecució de les seves idees, legítimes i
legals. I s'han gastat infinitament més diners públics en fer propaganda
contra la independència que no pas a favor seu. Aquest argument és la
continuació d'un altre: la meitat del país no pot imposar la
independència a l'altra meitat. Doncs tampoc la meitat contrària a la
independència hauria de poder imposar el seu criteri a l'altra meitat,
com ha fet fins ara. Si hi ha dues meitats, l’argument té sempre dues
direccions. O ho poden fer totes dues o no ho pot fer cap. (Al món hi ha
una manera pacífica de resoldre aquests empats: comptar-se i
parlar-ne.)
Vicenç Villatoro Lamolla,11.7.21