dimarts, 25 de maig del 2021

pd 2176 Quina unitat? Quin diàleg?

(arafa---)
El miratge de la unitat independentista ha quedat aquesta setmana definitivament esborrat... Les ànimes de l'independentisme són moltes i variades, la pluralitat ideològica del moviment és el que li ha donat ales durant una dècada. En canvi, al llarg d'aquests anys les unitats polítiques tumultuoses i forçades no han quallat, ni han estat mai completes...
La idea d’unitat ja no és creïble. Respon a la falsa il·lusió nacionalista romàntica d’imaginar un país compacte, homogeni, unànime. Catalunya, ni segurament cap societat moderna, no és així. Ni crec que ens agradés que ho fos. Una altra qüestió és l’estratègia per avançar cap a la independència. Aquí sí que és imprescindible buscar la unitat, però una que respongui al país veritable, que aconsegueixi sumar la seva diversitat social, cultural i ideològica. Que respecti els ritmes i entengui les motivacions de cadascú. Això sens dubte és més difícil i més lent, però si s’aconsegueix també és més sòlid.
I de la mateixa manera que la unitat simplista, naïf o populista ja no serveix, també ha caducat el clam del diàleg a seques, onanista...
Comença una segona dècada del Procés, que serà menys excitant, però que hauria de ser més efectiva. 
Ignasi Aragay 5.7.2020