pd 2223 Per què no sóc independentista

 (arafa...)

He arribat a la conclusió que no em puc considerar independentista. I no pas perquè no desitgi i estigui disposat a lluitar perquè la que considero la meva nació -una Catalunya oberta a tota la catalanofonia- tingui el màxim autogovern, sinó perquè independentista ara i aquí té un sentit molt concret: vol dir centrar primer tots els esforços en assolir la independència, que es ven com a factible a curt (o mitjà) termini, i només després posar-se a governar el país independitzat...   Però ajornar la governança només té sentit -si mai en té- quan, en efecte, la independència és imminent. Si va per llarg, és una estratègia insostenible. L’èpica és un pic de la història i no pot ser quotidiana sense esdevenir ridícula...   

No sóc independentista perquè mai m'ha semblat imminent la independència. Pot ser un error d'apreciació. Potser era o és imminent i jo no ho sé veure. I no faltarà qui digui que permetent que la racionalitat -la meva, l’única de què disposo- m’ho hagi fet veure així, ja incorro en una forma de traïció i de covardia. Però el convenciment que -en el millor dels casos- la independència anava i va per llarg m’ha fet no ser independentista... I, sí, és cert, vaig viure amb passió l’1-O i hi vaig votar independència. Però, per a mi, l’1-O era un acte de dignitat, d’afirmació, davant un Estat que ens negava com a nació...   

Albert Pla Nualart 20.9.2020

pd 2222 Fanals vs. "farola"

 (de collita pròpia)

 

Què té la "farola", que no tingui el fanal?

D'entrada té més lletres, sis a cinc, i també més síl·labes, tres a dos. Té una "o" que la fa semblar més rodona i una "ere" que la fa més moderneta, més alegre i jovenívola.

Té també molts més parlants, espanyols i castellans, orgullosos i cofois de la seva llengua, i sobretot, sobretot, té un Estat que la mima i protegeix i fins i tot l'imposa si és menester.

I el pobre fanal què? eh? eh?

Doncs el fanal no té res del que he escrit abans i en canvi hi té tot lo contrari.

És un nom que sembla antic, fins i tot antiquat, i que no fa gens modern. Ve del poble i de poble, d'un àmbit rural i no urbanita. Se'l veu pobre, auster, banal... i per postres no el podem espanyolitzar de cap de les maneres, efectivament dir-ne "fanalo" quedaria fatal. Per acabar-ho d'adobar resulta que és de gènere masculí, i en els temps que ara corren ja es veu que no pot competir amb la femenina farola.

En conclusió: ja pots apagar el fanal, que és ben mort, i llarga vida a la "farola". Au!

Edmon