diumenge, 11 de desembre del 2022

E.E. 103 "UN HOME LLIURE NO CULPA NINGÚ DE LA SEVA DERROTA" 1

— Vaig tenir poc contacte amb el pare, però em va ensenyar moltes coses, no amb lliçons ni amb instruccions, sinó amb exemples que em van ser útils... Em va transmetre l'amor pels llibres i les muntanyes... els pares ens van permetre marxar i seguir el nostre camí...
¿Triguem massa a reconèixer el que han fet els pares per nosaltres? ¿O a reconciliar-nos amb ells? Sovint ho fem quan ja no hi són.
— Sí, és així. Però escrivint pots recuperar-los... Temps enrere potser no sabia distingir què era important i què no. A vegades per ser just has de deixar passar el temps. A més, les persones tan sols desapareixen quan ningú en parla.
Agraeix als pares que no parlessin mai de diners.
— Un exemple meravellós, aleshores em semblava normal no parlar-ne. Després vaig veure que al meu voltant els diners eren molt presents, i per a molts gairebé eren una obsessió. La gent es baralla per les herències. Que la meva família no en parlés em va fer força immune als diners. Mai compro res a crèdit; si no puc, no compro i ja està. Heretem els desitjos incomplerts dels pares... Ell va anar a les muntanyes per la guerra i jo perquè he volgut... Una altra cosa que li sabia greu és que després de la guerra no va voler saber res més del que passava al seu voltant... i jo vaig pertànyer a una generació molt antifeixista i activista. He fet moltes coses que el meu pare volia fer i no va fer...
Erri De Luca entrevistat per Sílvia Marimon, 22.10.2022