diumenge, 8 de març del 2015

pd 340

AVUI, dijous 20 de juny de 1991
PER UNA DESMITIFICACIÓ DE L'ENSENYAMENT (1)
Miquel Porta Perales

L'articulista proposa una desmitificació de la professió d'ensenyant, que creu que és necessària i saludable perquè després de l'encantament acostuma a venir la ressaca. "L'ensenyament i l'educació són imprescindibles per aprendre coses i per viure millor, però no cal ni és bo que s'adjudiquin l'adjectiu de sublim."

    A l'ensenyament se li demana massa. A l'ensenyament se li demana allò que no pot donar ni té per què donar... Comptat i debatut, a l'ensenyament se li demana tot.... I quan diem que de l'ensenyament s'espera tot ens estem referint, i perdonin la redundància, a TOT: formació moral, social, afectiva, política, nacional, intel·lectual, plàstica, estètica, tècnica, ecològica, etc.
   Si a l'ensenyament se li demana massa (pràcticament tot,com hem vist), amb l'ensenyant succeeix el mateix... Tot plegat, molt maco. Massa maco. Massa sublim. Massa idíl·lic. Massa coses que es demanen a l'ensenyament i a l'ensenyant. Potser convindria anar a la realitat.
    ... ¿Què és el que ens diu la realitat?... que l'ensenyament no fabrica necessàriament bons ciutadans tolerants, responsables i respectuosos amb els principis de la convivència; que l'adquisició de coneixements no prové únicament de l'ensenyament reglat...; que l'origen familiar és determinant i l'ensenyament té els seus límits a l'hora de superar determinades barreres socials i intel·lectuals; que l'ensenyament no capacita tècnicament...; .... que l'escola té molt de pàrquing d'alumnes i professors.

(continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada