UNAS ELECCIONES POSITIVAS (1)
Eduardo Haro Tecglen
El que es configura per a l'Espanya immediata, després de les curioses eleccions del 15 de juny, és una democràcia burgesa, de tall conservador, sòlidament establerta, flanquejada per un partit socialista pujant i amb possibilitats de ser-ne el delfí. Això és el que pretenien els inventors o descobridors del sistema - personifiquem-ho amb "don" Adolfo Suárez -, en contra dels seus feréstecs companys de la gran dreta, arraulits a l'Alianza Popular i enfonsats ara a l'infern dels extremistes...
El vaticini més segur és que, d'aquí uns mesos, Espanya seguirà essent, clarament ja, el país més a la dreta d'Europa. Amb un problema: hi ha una esquerra molt àmplia, desigualment representada en el Congrés i en el Senat. Les eleccions no han dirimit exactament el conflicte entre el país real i el país legal...
D'alguna manera, els partits demòcrates estan pagant ara les "negociacions" amb la Presidència del Govern, les desconfiances mútues, la por a perdre el tren electoral i la legalització, les divisions i una certa fam d'escons.
Però el problema de fons és que "don" Adolfo Suárez i el seu moderat i acerat centre, tan ben construït per ell i els seus brillants peons de brega, tenen a les noves Corts un número dominant de senadors - enfortits per la dreta moderada de la majoria dels 41 designats - i de congressistes, i que aquest nombre de representants no es correspon proporcionalment al de vots populars...
Ha sortit el que curosament es va inventar, es va preparar i es va pactar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada