pd 662

TRIUNFO · Núm. 749 · 4 de juny de 1977

QUATRE ALTERNATIVES DE L'ESQUERRA IL·LEGAL

Miguel Salabert

Cada ovella al seu corral, o a la unitat per la dispersió. Aquest és el singular, o per dir-ho millor, plural, camí escollit per les formacions d'extrema esquerra que concorren a les eleccions en oberta o, si es prefereix, tancada competència. Cosa que no els impedeix expressar per separat la seva vocació unitària...

No menys paradoxal, o fins i tot contradictòria, en aquestes condicions d'atomització, sembla la invocació al “vot útil” que fan algunes d'aquestes forces quan demanen a l'electorat el vot per a elles. Justament la divisió que presenten... pot induir a molts dels seus simpatitzants a votar per opcions d'esquerra més majoritàries, i precisament, en nom del vot útil...

Tots aquests raonaments no han estat suficientment poderosos per impedir la formació de quatre candidatures “unitàries” en lloc d'una candidatura unida. Heus aquí les quatre alternatives:

• FRENTE DEMOCRÁTICO DE IZQUIERDAS (P.T.E. en coalició a Catalunya amb Esquerra Republicana i Estat Català, amb el nom d'Esquerra de Catalunya)
• AGRUPACION ELECTORAL DE LOS TRABAJADORES (O.R.T.)
• FRENTE UNIDO DE TRABAJADORES (F.U.T) (Lliga Comunista Revolucionària, Acción Comunista e Izquierda Comunista, organitzacions trotskistes)
• CANDIDATURA DE UNIDAD POPULAR (C.U.P) (Moviment Comunista, Moviment Socialista, Partit Comunista dels Treballadors, ex OPI, independents i carlistes)