UNAS ELECCIONES POSITIVAS (2)
Eduardo Haro Tecglen
...
Respecte els resultats... en podem obtenir algunes deduccions interessants. La principal, que al Partit Socialista Obrer Espanyol li correspon ara la responsabilitat de canalitzar en el Congrés i en el Senat la veu i l'acció de l'esquerra espanyola. La trajectòria d'aquest partit ha esta espectacular. Ha sabut crear una imatge d'esquerra no pactista... i això que hi ha partits socialistes europeus - podem citar en primer lloc al portuguès - que han decebut les esperances dipositades en ells per l'esquerra general, per l'esquerra no militant però sí votant.
Amb el Partit Comunista la sorpresa ha estat inversa. Potser hi hagi contribuït el triomfalisme dels seus militants que esgrimien uns pronòstics de vots populars i d'escons aconseguits que han quedat lluny de la realitat... Vint diputats comunistes - incloent el PSUC - en el Congrés espanyol el 1977 és una xifra important. Permet dir al poder que el comunisme no representa a Espanya aquell risc que proclamen els anticomunistes professionals, els agitadors professionals; això pot tranquil·litzar a molts inquiets...
...
És espectacular la caiguda d'Alianza Popular. En aquesta coalició encara ha estat més greu el triomfalisme, fins i tot la supèrbia d'alguns dels seus més conspicus dirigents. La seva caiguda en picat, juntament amb la d'altres forces de l'extrema esquerra, tenen un significat clar: el final del franquisme, signat i rubricat pel poble espanyol....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada