Encara veig als metros i en alguna cafeteria o terrassa de la nostra
estimada ciutat persones llegint amb un llapis a la mà. Llegeixen i
subratllen. Algunes ho fan amb un simple bolígraf, altres amb llapis de
colors... Subratllar era com homenatjar el pensament que acabes de llegir,
deixar-lo gravat per sempre, no només al paper, sinó també a la teva
memòria. Subratlles per emfatitzar el que consideres interessant. Saps
que el temps passa i el que s'ha llegit es difumina. Perd la vida. Un
temps després, només havia de llegir allò que havia subratllat per
retrobar-me amb el tema del llibre...
Generalment, la gent subratllava (i encara ho continua fent) llibres
d'assaig. I els estudiants remarquen els llibres de text. La ficció
sembla que convida menys a remarcar el que s'ha llegit...
Per acabar només voldria afegir una frase del pensador George Steiner. L'autor de Llenguatge i silenci deia que un intel·lectual és “algú, dona o home, que llegeix un llibre amb un llapis a la mà”.
