... L'extrema dreta es presenta com una opció implacable per fer net.
Democràcia? Més aviat ordre! La seva solució és, naturalment,
autoritària i màgica: fre total i expulsió de la immigració, que és
equiparada a delinqüència...
Al costat de l’enemic odiat número u, n’han fabricat d’altres.
Paradoxalment, alhora que assenyalen els immigrants musulmans pel seu
masclisme d'arrel religiosa, també apunten contra els feminismes, les
polítiques de gènere i la dissolució de la família tradicional.
S’erigeixen en defensors del sexe masculí, que veuen amenaçat per
l’empoderament de les dones o pel col·lectiu LGTBIQ+...
Escampen l'odi masclista contra el que titllen de moviment feminazi.
Proclamen, en definitiva, la superioritat cultural de la cristiandat
blanca, la dels imperis colonials d'on ve avui la immigració. I una
altra paradoxa: mentre apunten al radicalisme musulmà, s’estan
reapropiant de la religiositat i espiritualitat cristianes, tan
abandonades per les esquerres (queda lluny la teologia de
l'alliberament), tibant les Esglésies cap a posicions cada cop més
sectàries i intolerants. Cada cop menys humanes...
Aquest és el món polaritzat per l'odi que ens està colant l'extrema
dreta, explotant les nostres pors, i que porta al racisme immobiliari,
les traves de molts ajuntaments per donar el padró o la no contractació
laboral dels diferents.
Ignasi Aragay, 16.6.2024
