dimecres, 21 d’agost del 2024

pac 7 - La selecció espanyola i l'autoengany

 

dimarts, 20 d’agost del 2024

pac 6 - L'odi (2)

... L'extrema dreta es presenta com una opció implacable per fer net. Democràcia? Més aviat ordre! La seva solució és, naturalment, autoritària i màgica: fre total i expulsió de la immigració, que és equiparada a delinqüència...
  Al costat de l’enemic odiat número u, n’han fabricat d’altres. Paradoxalment, alhora que assenyalen els immigrants musulmans pel seu masclisme d'arrel religiosa, també apunten contra els feminismes, les polítiques de gènere i la dissolució de la família tradicional. S’erigeixen en defensors del sexe masculí, que veuen amenaçat per l’empoderament de les dones o pel col·lectiu LGTBIQ+... Escampen l'odi masclista contra el que titllen de moviment feminazi.
   Proclamen, en definitiva, la superioritat cultural de la cristiandat blanca, la dels imperis colonials d'on ve avui la immigració. I una altra paradoxa: mentre apunten al radicalisme musulmà, s’estan reapropiant de la religiositat i espiritualitat cristianes, tan abandonades per les esquerres (queda lluny la teologia de l'alliberament), tibant les Esglésies cap a posicions cada cop més sectàries i intolerants. Cada cop menys humanes...
   Aquest és el món polaritzat per l'odi que ens està colant l'extrema dreta, explotant les nostres pors, i que porta al racisme immobiliari, les traves de molts ajuntaments per donar el padró o la no contractació laboral dels diferents.
Ignasi Aragay, 16.6.2024


 

dijous, 15 d’agost del 2024

pac 5 - L'odi (1)

Els discursos d'odi avancen insidiosos en les nostres converses quotidianes, en la nostra mirada... Es construeixen agafant un enemic fàcilment identificable, desdibuixant el seu rostre humà, caricaturitzant-lo i ficant-lo dins un grup amb atributs simples i estigmatitzadors. La comunitat sobre la qual ara cauen primordialment les mirades d'odi és la dels immigrants musulmans... 
  És igual els seus orígens i cultures tan diverses, del Pakistan al Marroc o l’Àfrica subsahariana. És igual les diferències dins de cadascun d’aquests grups nacionals o els matisos religiosos. Tot això es minimitza, desapareix. Són retratats com a membres d'una comunitat homogènia, amb una identitat religiosa marcada amb la qual han vingut a destruir la nostra civilització. Tots a l'una... Aquest és l'imaginari que l'extrema dreta està propagant tan eficaçment... Com que l’explicació és senzilla, són cada cop més els que s'hi apunten. Estan canalitzant així les frustracions de la classe mitjana i també dels més vulnerables... Els partits i ideologies tradicionals, tant de l’esquerra com de la dreta, no ofereixen sortides fàcils... El neoliberalisme ha fet forat, no només en termes de polítiques, sinó també de mentalitat individualista. Que cadascú s'espavili. Per això és tan fàcil criminalitzar la pobresa...
Ignasi Aragay, 16.6.2024

diumenge, 11 d’agost del 2024

pac 4 - Temporada altíssima

dissabte, 10 d’agost del 2024

pac 3 - Pantalles i gegants

 

divendres, 9 d’agost del 2024

pac 2 - El descrèdit del llapis

 

dimecres, 7 d’agost del 2024

pac 1 - Companys (i altres avenços menystinguts)

dimarts, 6 d’agost del 2024

pap 20 - L'ACORD ERC-PSC: QUI DECIDEIX?

... En la nostra tradició política, els partits són maquinàries endogàmiques... Els partits sempre diuen que busquen l’obertura a la societat, des de fa temps posen a les llistes persones independents, però a la pràctica segueixen sent organitzacions tancades i amb pocs afiliats. ... El resultat és que uns pocs, sobre els quals hi ha una informació opaca, fan funcionar el que són pilars bàsics de la democràcia: els partits. Haurien de ser per llei molt més transparents, oberts de debò a l’escrutini i la participació ciutadana. Per començar, les llistes de militants haurien de ser públiques. Són entitats privades, sí, però exerceixen un rol públic rellevant...

Ignasi Aragay, 28.7.2024


 

dilluns, 5 d’agost del 2024

pap 19 - LA DESTRUCCIÓ

 

divendres, 2 d’agost del 2024

pap 18 - UNA AGONIA MASSA LLARGA

Tots recordem els dossiers falsos dels governs del PP, la gravació de la conversa de la Camarga, que Método 3 va atribuir a José Zaragoza, del PSC; o bé, anys abans, les ajudes econòmiques que Fèlix Millet, per inspiració de CDC, va concedir al partit d’Àngel Colom i Pilar Rahola, escindit d’ERC.
Ara és ERC qui està en fals, després de molts anys de presumir de pau interna, de comportament irreprotxable i fins i tot –en el cas de Junqueras– de bondat personal... No sembla una batalla ideològica, sinó una lluita entre la renovació inajornable i la reivindicació personal d'un líder que no vol plegar sense sotmetre’s al veredicte de les urnes, que li han estat vedades.
Els republicans han de valorar que, si més no, els seus adversaris electorals s'estan abstenint de burxar la ferida. Els silencis de Junts i del PSC són certament notoris, i això sens dubte té a veure amb el fet que ERC, malgrat ser un animal ferit, continua tenint la clau de la legislatura catalana...
Els negociadors d’ERC, comandats per Rovira, volen i dolen, perquè si s’investeix Illa a canvi d’un bon acord de finançament serà el mateix Illa, com a president, qui se'n beneficiarà... Els socialistes, almenys, saben que ERC no està en disposició d’afrontar una nova cita amb les urnes... almenys en solitari: se senten veus que demanen un nou Junts pel Sí, o un front populaire a la francesa, amb la CUP. Però ara aquestes opcions sonen desesperades. El millor per al partit seria instal·lar-se a l’oposició i llepar-se les ferides. Si el preu a pagar –un president “del 155”– és excessiu, ho haurà de dir una militància crispada, dividida i decebuda.
Toni Soler, 7.7.2024


 

dijous, 1 d’agost del 2024

pap 17 - L'OPTIMISME EDUCATIU

Estaven fatal, però tenien il·lusió. Creien en l'educació com l’eina central de progrés, d’igualtat d’oportunitats, de civilitat. Enmig d’una societat polaritzada i violenta, enfront d’unes escoles autoritàries i mal dotades, al tombant del segle XIX al XX persones com Rosa Sensat, es van tirar de cap a l'aventura de crear una escola nova i, malgrat els entrebancs de tota mena, no van defallir. Tenien fe en el seu ideari renovador. Aquella experiència de canvi ha seguit marcant durant més d'un segle l’afany de millora de l'educació a Catalunya... 

Com van aconseguir fer aquell salt endavant? Què defensaven? Què en podem aprendre, dels pioners del canvi educatiu? Sens dubte, avui l'educació a Catalunya es fa en unes condicions i amb una qualitat infinitament millors que fa poc més d'un segle, quan l'Escola del Bosc de Rosa Sensat va ser la primera a fer classes sense llibres ni assignatures, a l'aire lliure. Però, en canvi, ara ningú no està content, començant per la majoria de mestres, que se senten desmotivats i superats: per la diversitat de l'alumnat, per la burocràcia, pels canvis de mètode, per la manca d’autoritat i reconeixement social, per demandes laborals no ateses... 

La seva primera recomanació als mestres seria: estudieu. Ella no va parar de formar-se, de viatjar, d’anar a conferències, a museus, de sumar experiències, de llegir. Tot li interessava, la cultura i la natura, la ciència i l'estètica. Tot li servia quan era davant dels infants. La segona: doneu exemple, sigueu cívics. "Mestres, deixeu-vos de comèdies, sigueu virtuosos i bons, que els vostres exemples es gravin en la memòria dels deixebles, per tal que un dia puguin entrar també en els seus cors". La tercera: no us obsessioneu amb un mètode, sigueu flexibles i no tingueu por dels canvis. Ella va ser una renovadora no dogmàtica. Per exemple, defensava posar l’alumne al centre de tot, però advertia: "No es fa lliure l’infant deixant-lo obrar d'acord amb la seva naturalesa, sinó al contrari, se’l fa esclau de les seves pròpies vel·leïtats". I quart: feu de l'escola no un lloc de preparació per a la vida, sinó vida mateixa. Va ser una mestra vital i vitalista...