..."Els que consideren que només és indepe qui vol que perdi la
selecció espanyola o qui parla en català correcte i a tota hora, ¿no
veuen que així estan condemnats a ser sempre una minoria?", es pregunta
el periodista Carles Torras... ¿Com pot ser que aficionats i aficionades al futbol que no
s'identifiquen amb el nacionalisme espanyol, que quan van a votar solen
decantar-se per opcions independentistes i que pengen l'estelada per la
Diada animin aquests dies el mateix equip que rep el suport de Santiago
Abascal o Tomás Roncero?...
La Laura (38 anys) "perquè, si no, no sabria amb qui anar"... Gerard (41 anys) "Espanya juga molt
bé i m'agrada veure junts futbolistes que són d'aquí, catalans o del
Barça, com el Lamine, el Pedri, Dani Olmo o Cucurella"... Pau "perquè és de qui conec més jugadors i és l'equip que fa el joc més
atractiu". El Guille, catalanista de 40 anys, va en la mateixa línia:
"Em sento més a prop dels catalans que juguen amb Espanya que d'uns
italians o d'uns turcs"... La connexió culer mana.
L'Eloi (29 anys) "Aquesta
febrada per la roja em recorda que hem perdut"... l'Helena (26 anys): "Jo vaig amb qui juga contra Espanya. En aquest cas,
amb Anglaterra. El que representa la selecció espanyola no m'agrada. El
discurs unificador que s'hi associa va en contra del que penso. I veure
tots els joves amb les samarretes i les banderes em fa por. Són un
germen de nacionalisme espanyol"...
Les seleccions formen part del que es coneix com el soft power dels estats, del "nacionalisme banal", explica Vilaregut, com la bandera, el DNI, la
policia... “Són elements dels estats i les
nacions per legitimar-se –detalla el professor– i que formen part d'un
univers simbòlic..."
Xavi Hernández Navarro i Joan Abel Yuste, 14.7.2024
