Elisabet Escriche ens fa veure com detectar si un nen és un “petit emperador”... per evitar que els infants tinguin l'autoestima baixa és habitual repetir-los exageracions com ara “ets el més valent" o "ets la més intel·ligent", i que justament això pot ocasionar que la tinguin massa elevada. Els símptomes, explica, serien “queixar-se per tot, ser exigents, tenir una posició corporal desafiant o sentir-se superior als altres i culpabilitzar-los de tot el que els passa tant a l'escola com a les extraescolars o al parc”. Si la conducta persisteix per damunt dels cinc anys... és "un senyal d'alerta que alguna cosa no va bé"...
Però hem de parlar només d’infants? Repassem els símptomes emperadors i pensem si no hi ha adults, al nostre voltant, que en són, de membres màxims de la reialesa... Queixar-se per tot? Ser exigents? Tenir una posició corporal desafiant? Sentir-se superiors als altres i culpabilitzar-los de tot els que els passa a la feina o a casa?...
Els petits emperadors tenen els pares, esclar, que els diuen tot el dia com són de fantàstics i “com s'han esforçat”. Els grans emperadors tenen amistats devotes, monitors de teràpies florals, anuncis de crema per al cos, polítics i activistes i, esclar, tasses de cafè, que els diuen el mateix. Jo conec més grans emperadors que petits emperadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada