...la Copa Amèrica... que ens hagin repetit fins a l'avorriment que aquesta és
la cursa més antiga del món –173 anys– l'única cosa que em suscita és
la certesa fefaent que fa dos segles que uns molt pocs fan el que els
rota, sempre de parranda, a costa dels altres. I que, a sobre, els paguem la festa: 55 milions públics com a mínim i ara per ara...
... si em fessin triar un sol fet
polític –per mi, massa polític– triaria a cegues la
mort d'un pescador mallorquí de 20 anys, en Guillem Comamala. Va ser
atropellat per un iot alemany, valorat en quatre milions d’euros i
conduït per un membre d'una de les famílies més riques de’Alemanya, que
va fugir mentre hi celebraven una festa esbojarrada...
Com sempre, amb les acaballes d'uns dies d'agost ha tornat formalment la
represa del curs polític, mentre la migració ha continuat recollint la fruita dolça, fent
funcionar els escorxadors, escalfant les olles dels restaurants, cuidant
d’avis i àvies, pedalant la ciutat i pujant el butà. Cicle nou –oi
tant–, un cop desllorigat el futur de la legislatura rere la derrota
electoral de l'independentisme del març. Nou, però amb materials vells i
amb tots els temes pendents i candents oberts en canal. I amb exiliats,
encara. Prou sabut és que qui té poder genera imatge –i que el mantra
de no barrejar esport i política sovint fa riure–. En qualsevol cas, la
fotografia d'ahir del monarca del 3 d'Octubre passejant, amb pretesa
normalitat, per una part molt concreta i securitzada del port de
Barcelona, com a icona del restabliment de l’estabilitat, és pura
tafureria... un cicle independentista ha clos, la divisió és molt més fonda que fa
tres mesos i les condicions de probabilitat de redreçament, molt més
llunyanes encara... un es fa una idea del món quan un iot alemany mata un pescador mallorquí i fuig...
David Fernàndez, 31.8.2024