Anem a pams. Òbviament, quan parlem de sexe no ens referim a
l’acte sexual, però tampoc al gènere. Ja s'ha dit: el sexe, masculí o
femení, es basa en la biologia, mentre que quan parlem de gènere ens
referim a rols i comportaments socials i, per tant, el sexe no
necessàriament ha de coincidir amb el gènere. I, com és sabut, de
gèneres n’hi ha més de dos...
Què vol dir exactament que el cervell tingui sexe? La
diferenciació comença durant el desenvolupament fetal, al voltant del
segon trimestre. Els cromosomes sexuals (XY per a mascles, XX per a
femelles) i les hormones gonadals regulen el desenvolupament del cos i
el cervell. Aquests efectes organitzatius de les hormones poden perdurar
tota la vida, tot i que hi ha moltes variacions... la variabilitat dins de cada sexe és més gran que les diferències entre
sexes. És a dir, hi ha més diferències entre dones o entre homes en
particular que entre homes i dones en general...
la ciència ha revelat que, en molts aspectes, el cervell femení és més
robust, especialment pel que fa a l’estabilitat del comportament...
La neurociència ens mostra que el cervell humà és un òrgan increïblement
versàtil i complex, que canvia constantment al llarg de la vida. Les
diferències sexuals són només una part d'aquesta complexitat...
Deixeu-me dir, doncs, que en lloc de centrar-nos en les diferències,
ens hauria de captivar la formidable plasticitat i adaptabilitat del
cervell humà, sigui quin sigui el seu sexe.
