Naturalment, es pot anar en contra del que hi ha i, en el cas de la roja, les raons perquè un català pugui anar amb Espanya són òbvies. Veus com juguen a futbol i et sembla una qüestió d’estar al cantó correcte de l’esport. Però una cosa són els gustos futbolístics i una altra ser soci del mateix club que els orgullosos exhibidors de banderes, monteras, cares pintades, bombos i lololós, animats pels mateixos locutors per als quals la selecció espanyola hauria de ser una continuació del Madrid però per altres mitjans. Ho tenen tot a favor, fins i tot les pantalles instal·lades a les places públiques que facilitaran la imatge uniforme de país unit per una mateixa causa. Davant la qual cosa hi ha el dret a proclamar que nosaltres no som d'eixe món.
