... El govern Aragonès era un govern independentista castrat pel suport del
PSC... El govern d’Illa, teòricament més moderat, més
conformista i més espanyol, té com a pedra de toc un acord fiscal que,
de moment, només per l’enunciat, ha posat cap per avall l’edifici
autonòmic... En tindrà prou, el PSC, per tirar endavant la legislatura, per fer-nos
tornar a la (seva) “realitat”? El mantra del socialisme català és que el
procés català va ser un malson sense afectació real sobre la terra i la
gent d'aquest país. El cert, però, és que només l’ensurt del Procés
explica que avui es parli en veu alta de la possibilitat que Catalunya
surti del règim comú, un objectiu que Aznar, Zapatero i Rajoy van
rebutjar com un insult de lesa pàtria, contribuint així al voleiar de
les estelades. Als independentistes de pedra picada, esclar, un concert
econòmic els sembla menys que poc...
Però pretendre que el que ve ara és la “normalització” de la vida
política catalana és una fantasia, perquè Illa no té el poder per acabar
amb la repressió (que no afecta només Puigdemont), ni per menar a bon
port el finançament singular català, amenaçat per la dreta espanyola,
per la feblesa d’ERC, per les rebequeries de Junts i pel cinisme dels barons del PSOE... Amb uns suports tan precaris, tant Illa com Sánchez no poden fer altra
cosa que viure al dia, mentre els seus ideòlegs propugnen una fantasia
encara més vaporosa que el Procés: la construcció d'una Espanya
plurinacional sense tocar la Constitució...
Toni Soler, 1.9.2024