Quan jo era estudiant, en aquella època de tipex i guixos, que es veu
que era tan tremenda, on el suspens es remarcava en frustrant color
vermell, els adults deien que això de recuperar en un estiu el que no
havies fet durant el curs, al setembre, era tractar-nos amb cotó fluix.
Que en tres mesos, per molt professor particular que tinguessis, per
molts treballs que et manessin (llavors te’ls manaven, perquè eren uns
fatxes) i per molt més fàcil que fos l’examen, no es podia fer el que no
s’havia fet durant un any. Era tradicional que l’estudiant suspès no
anés de vacances amb la família, que li ho retreia, i es passés l'estiu
sense piscina, amics i poble.
Sempre es poden millorar les coses per evitar aquest terrorífic dolor,
malestar, drama de lesa humanitat. I fa un temps que ja ho hem fet. Ja
no hi ha recuperació al setembre. Els pobres suspesos d’avui tenen dret a
passar un estiu familiar. Però, esclar, què fem amb ells? Calma,
comunitat educativa. La solució és tan genial com pràctica. L’alumne que
suspèn l'examen final, una setmana després del fatídic “no assolit” ja
pot fer l'examen de recuperació. En una setmaneta ho arreglem. Ja ens va
dir Mister Wonderful que la paraula impossible (i la paraula suspès) no existeix al nostre vocabulari.
Però, esclar, pot passar que algun alumne, fins i tot després
d’estudiar i esforçar-se durant una setmana, no aconsegueixi l’aprovat.
Això és un drama. Pot generar frustració, dolor, tristesa. I és per això
que proposo als nostres governants que a aquests pobres no assolits, els ofereixin una tercera
recuperació. Aquesta seria amb un sistema similar al Rasca-Rasca. Si
rasques tres caselles, et surt l’aprovat.
