Els discursos d'odi avancen insidiosos en les nostres converses
quotidianes, en la nostra mirada... Es
construeixen agafant un enemic fàcilment identificable, desdibuixant el
seu rostre humà, caricaturitzant-lo i ficant-lo dins un grup amb
atributs simples i estigmatitzadors. La comunitat sobre la qual ara
cauen primordialment les mirades d'odi és la dels immigrants musulmans...
És igual els seus orígens i cultures tan diverses, del Pakistan al
Marroc o l’Àfrica subsahariana. És igual les diferències dins de
cadascun d’aquests grups nacionals o els matisos religiosos. Tot això es
minimitza, desapareix. Són retratats com a membres d'una comunitat
homogènia, amb una identitat religiosa marcada amb la qual han vingut a
destruir la nostra civilització. Tots a l'una... Aquest és l'imaginari que l'extrema dreta està propagant tan eficaçment... Com que l’explicació és senzilla, són cada cop més els que s'hi apunten.
Estan canalitzant així les frustracions de la classe mitjana i també
dels més vulnerables... Els partits i ideologies tradicionals, tant de l’esquerra com de la
dreta, no ofereixen sortides fàcils... El neoliberalisme ha fet forat, no només en
termes de polítiques, sinó també de mentalitat individualista. Que
cadascú s'espavili. Per això és tan fàcil criminalitzar la pobresa...
Ignasi Aragay, 16.6.2024
