Catalunya és un país molt agradable per viure-hi, amb un paisatge molt
variat, una llengua extraordinària, una bonhomia força general, bona
gastronomia i una sèrie molt llarga de virtuts. Però hi ha un element
que era d’enorme importància per a la bona entesa entre els ciutadans,
que està desapareixent: la sàtira i la ironia. Sense que se sàpiga com
ni per què, ara la gent s’ha tornat sorruda, i certes discussions es
tornen agres quan anys enrere es resolien sempre amb una gran
cordialitat. Ha de tornar aquella sàtira que havia estat tan present a casa nostra. És un invent sobretot romà, i, doncs, aquí en quedaven les deixies, com
ens queden de Roma tantes coses. L’havien practicada molts poetes
medievals i posteriors... També a la Renaixença van ser satírics, irònics o humoristes... No hi van mancar durant la Primera República... van heretar aquell esperit molts escriptors i dibuixants del Modernisme... El Noucentisme és tot ell un moviment carregat d’ironia... La Segona República...
Per què avui no es fa broma, sàtira, ironia i befa de gairebé res? Queda el Polònia i l'Està passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada