pd 930

​INFORMA maig 2004

LA POR DE VIURE 
Marc Vidal
​

L'altre dia em vaig trobar un antic alumne pel carrer... L'home en tenia un bon record, d'aquell vuitè d'EGB. El que més recordava de tot eren aquelles colònies salvatges on dormíem en tendes, ens cuinàvem el menjar i pujàvem muntanyes nevades en ple juny.

Jo també les recordo amb intensitat. Les vam fer uns quants anys seguits i vam aprendre molt, sobretot a conviure i a espavilar-nos junts, amb respecte per tots, que bona falta ens feia. No li vaig confessar, però, que ara no se'n fa, d'això, a les escoles ...

Ara per fer unes colònies necessites un lloc reglamentat, amb personal reglamentat, que cuini aliments reglamentats, que passi les reglamentàries revisions de sanitat. Que lloguis un autocar amb tots els papers reglamentats...

I amb tot això, si tens una desgràcia, com que els reglaments estan pensats bàsicament per trobar un culpable i no per prevenir, tu pots anar igualment a la presó.

... No estic en contra dels reglaments. Però sí que estic defensant el seny per damunt de la por. No podem acabar convertint-nos en docents temerosos rodejats d'alumnes de vidre.

No podem tancar-nos a la classe, convertir l'escola en un castell i seguir patint per l'escletxa que se'ns obrirà en qualsevol moment.

... És l'estratègia de la por que socialment s'està bastint a l'entorn de les relacions: personals, laborals, familiars... i que té per objectiu tornar-nos més mansos i menys cridaners.
...

Cal exigir una protecció legal per la nostra feina que t'asseguri que, si la fas a consciència, no has de tenir por. Una protecció ètica que t'asseguri el suport moral de la societat al teu atreviment professional.