DIARI de GIRONA 15 d'octubre del 2002
MALGRAT TOT M'AGRADA MOLT LA MEVA FEINA (i 2)
(...continuació)
I tot això creieu-me que és molt difícil perquè és un repte personal diari i una resolució constant de problemes que a vegades et porten a la ratlla de l'abisme, especialment quan et sents sol davant de les dificultats permanents i quotidianes.
Quan creus que ni l'administració ni les famílies fan prou. Quan sents
que els mateixos alumnes et planten cara de manera irreverent. Quan els
teus companys estan tan enderiats per les pròpies cabòries que no hi ha
espai ni moment per a la reflexió col·lectiva. Quan tens una necessitat
mortal de dir que ja n'hi ha prou...
...
...
Probablement deu ser per aquesta complexitat de relacions que m'agrada més aquesta feina que qualsevol altra...
En totes i cada una d'aquestes persones hi ha hagut una escletxa que tu has pogut obrir; només una escletxa petita que potser porta el teu nom.
M'agrada, doncs, la meva feina, perquè és terriblement humana i jo no ho vull deixar de ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada