L’arrel del problema és doble. D'una banda, el frenesí capitalista ens
empeny a un consum continuat i insaciable de tot: la moda, el renting dels
cotxes, els mobles etc., tots els productes en general tenen ara una
vida més curta. De l'altra, la saturació del mercat: com més llibres,
menys temps i espai per a cadascun... la superpoblació editorial exigeix uns mecanismes de control
poblacional que comporten matar llibres que encara podrien viure força
més temps, i alhora, no permet que alguns nounats es desenvolupin com
cal...
La veritat és que als mitjans hi ha poc espai per als llibres que no són
novetat estricta. Els periodistes culturals estan sepultats per una
allau tan enorme de llibres acabats de desenfornar que no es poden
permetre mirar enrere... Fabriquem llibres amb data de caducitat: si no els llegeixes quan toca,
val més que te’ls saltis. Són llibres amb obsolescència programada. El
més curiós és que aquest escurçament de la vida dels llibres passa
malgrat que no sembla que a ningú li interessi en especial: ni als
editors ni als llibreters ni, encara menys, als autors. I, tanmateix,
tots actuem segons les normes que imposa aquesta maquinària que ningú
governa.
De vegades em pregunto quins seran els llibres actuals que passaran a la
posteritat, si és que en la postpostmodernitat continua existint això
de la posteritat, i de vegades em responc que res no passarà a la
posteritat perquè res no haurà sigut prou processat ni paït...
Carlota Gurt, 7.12.2024
