Hi ha una opinió bastant estesa que fa així: Orriols diu el que la gent
vol sentir, parla de problemes concrets, de pors reals. Per això la
voten. Els partits tradicionals fa temps que estan segrestats pel
políticament correcte. Ella és incorrecta i es passa, les seves
solucions no són factibles, va al xoc, però diu les coses tal com són... com es neutralitzen aquestes suposades veritats que, distorsionades i exagerades, conformen una realitat
per a molta gent? Tots els immigrants són lladres en potència, no es
volen integrar i abusen dels serveis socials? Tots els musulmans són
extremistes? Tots els partits independentistes són inútils? ...
En qualsevol societat plural, la divisió és normal, fins i tot
saludable. Però quan des del poder, en lloc de buscar la convivència i
els consensos entre els que tenen una ideologia, una cultura, uns
costums, unes creences i una llengua diferents, s’atia l'odi, i
s’assenyalen persones i col·lectius, llavors es dispara la fractura, la
por, el frontisme, el bons i dolents...
Convertir els problemes en armes llancívoles dels uns contra els altres
no és cap solució. Proclamar a crits un problema, fent-lo més gran del
que és, no el resol. Més aviat l’empitjora. Negar-lo o dissimular-lo
tampoc, esclar. El punt mitjà sempre és el més útil i difícil:
consisteix a exposar-ne la complexitat, a fer pedagogia, a treballar des
de la base...
El que diu Orriols, a més de ser èticament poc justificable, no és útil
ni pràctic... És una persona amb idees contundents,
però no són bones idees. Només són aparentment bones perquè, de tan
simples, són fàcils d'entendre i aixequen l’aplaudiment espontani. El
populisme és això. Enverinar el debat és senzill i ara mateix no es
penalitza...
Ignasi Aragay, 23F2025
