L’ós bru ja està del tot reintroduït al Pirineu Català, perquè n’hi ha
47. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc
Vilahur, ja ha dit que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie
amb les comunitats locals" i que treballaran amb "projectes pilot amb
collars intel·ligents amb l'objectiu de minimitzar els danys".
A l'època dels contes d'abans, els caçadors eren “els bons”. Salvaven
l'àvia de la Caputxeta i venjaven les set cabretes, obrint la panxa del
llop, que dormia fent la digestió, i omplint-l'hi de pedres. De petita,
aquest episodi cruel i terrorífic em feia pensar que segur que estava
basat en fets reals. Ara, els caçadors tenen molt mala fama (però no la
tenen els pescadors, en canvi). Hi ha espècies, com l'ós, el llop, el
senglar o el cabirol (que a sobre és tan “mono”) que compten amb tota la
comprensió i amor de la ciutadania no ramadera i pagesa. “Els pobres
senglars no en tenen la culpa, de tenir gana i set”, et diuen els fans
del capità Enciam i el coronel Tapioca. Però els pobres pagesos tampoc,
de perdre la collita en una nit. Si hi ha óssos en llibertat hi ha
d’haver, llavors, ovelles en captivitat?
“Minimitzar els danys”. Minimitzar què vol dir? Que no es mengin totes
les ovelles, només unes quantes? No tinc la solució, ni vull que
desapareguin les espècies. Però sempre penso que s’actuarà de veritat
quan un ós, un senglar o un llop ataquin un capità Enciam o un coronel
Tapioca. Perquè sorprenentment les ovelles i les gallines mortes no fan
cap pena a ningú.
Empar Moliner, 5.4.2025
