Miquel Adam em deia que per primer cop en aquella fira no havia portat tots els llibres; alguns, a contracor, els ha hagut d’abandonar: després de fer-se un fart de traginar-los amunt i avall, ja no venen. Em va explicar també que fa poc ha tret un parell de llibres boníssims que estan passant desapercebuts, tant entre la crítica com entre els lectors. I això, esclar, és frustrant.
La vida dels llibres és cada dia més curta. Preocupantment curta, de fet. Els longsellers
(els llibres que es venen de mica en mica, però al llarg de molts anys)
són l'excepció. Celebro les excepcions que aguanten molt, però
continuen sent això: excepcions. La majoria no només venen poc, sinó que
venen durant poc temps... Cada campanya implica rotacions en les taules de novetats i condemnes a la lleixa que no es mira gairebé ningú... en general, un llibre és definitivament mort al cap d'un any... Però la realitat és que la vida del llibre és molt més curta que això,
perquè, després de la primera campanya que ensopega, ja comença
l’agonia... un llibre és mort al cap
d'un mes de néixer...
Carlota Gurt, 7.12.2024
