A finals dels anys 60 i durant els 70 ens vam alliberar alegrement de la
cotilla religiosa i vam combatre la dialèctica guerrafredista nuclear:
marcava la pauta el "fes l'amor i no la guerra". Van caure corbates, les
faldilles es van escurçar. Vam mirar a l'Orient amb curiositat
espiritual. Hi havia obertura mental i optimisme ambiental. Crèiem en el
progrés. Es volia fer lloc per a tothom en el festí d’un capitalisme
per reformar, d’unes classes socials per igualar, d'una llibertat per
expandir. La cosa no va anar ben bé així, esclar. Mig segle després, s'ha girat la truita... Ja no queda cap dubte del nou paradigma: el dret a
fer-se ric i a exercir descarnadament el poder que això t’atorga. La
democràcia està en venda i l'estan comprant uns hooligans de la llibertat...Trump i Musk són obscenament rics i estan disposats a fer i desfer a
plaer. Saben que res els penalitzarà, tant si giren l’estat de dret del
revés com si regiren la geopolítica i ignoren la crisi climàtica... La brutalitat del Hitler original ha estat reescrita per suavitzar-ne les formes i assegurar-ne el fons: odi a la diferència. Com deia Rafael Argullol, el triomf del
capitalisme és tan aclaparador que la mateixa paraula ha desaparegut del
llenguatge habitual. Directament tothom vol ser milionari i deixar de
treballar. Aquest és l’horitzó íntim universal... tot per al poble, però... contra el poble. I ves per on el poble, decebut amb tot, desesperat, els vota igualment...
Ignasi Aragay, 19.1.2025
