En època de l'imperi austrohongarès, els jueus no eren cridats a
l'exèrcit. Tampoc a la Rússia tsarista. "Suportaven amb gran alegria la
infàmia de no haver de fer el servei [militar]. Quan se'ls va anunciar
amb gran honor de poder lluitar, fer instrucció i caure morts, va regnar
el dol entre ells", escriu Joseph Roth el 1927 a Jueus errants, traduït per Pilar Estelrich i Arce (Adesiara). Havien esdevingut pacifistes.
La seva religió els impedia portar una arma durant el sàbat o aixecar la
mà contra una persona desconeguda, innocent. És el mateix que avui fa
que els israelians jueus ortodoxos no vagin a lluitar a Gaza. Fa un
segle, a l'Europa oriental, molts van optar per l’automutilació o van
subornar els metges militars o van emigrar a Amèrica...
Roth recorda que antigament al caminant se li preguntava on anava, no d'on
venia. I ironitza amb la profusió de societats protectores d'animals i
l'absència, en canvi, de societats protectores d’éssers humans. "Els que
torturen animals són castigats, i els que torturen persones són
condecorats". "No és estrany que la societat protectora d'animals sigui
més popular que la Societat de Nacions".
Avui hem tornat al punt de partida: tancament de fronteres, por a la
diferència i la pluralitat d’identitats, més animalisme que humanisme i
una ONU a la qual prenen pel pito del sereno.
Ignasi Aragay, 7.12.2024