"És una cosa terrible / estimar el que la mort pot tocar. / És una cosa terrible / estimar, esperar, somiar, ser... / ser, / i, ai, perdre. / És cosa de ximples, això / i una cosa sagrada. / Una cosa sagrada / estimar. / Perquè la teva vida ha viscut en mi, / el teu riure una vegada em va aixecar, / la teva paraula va ser un regal per a mi. / Recordar tot això és una joia dolorosa. / És una cosa humana, l'amor, / una cosa sagrada, estimar / el que la mort ha tocat". Chaim Stern, un rabí de Brooklyn mort l'any 2001.
...La tragèdia de Satanàs és que vol aturar el temps, però solament Déu viu
en un present etern. Plora perquè no pot ni aturar el temps ni crear
bellesa amb les seves llàgrimes. Només els homes poden creen bellesa
experimentant el malenconiós pressentiment que totes les coses del món
s'acaben. Aquesta és la nostra manera de dir-li a la mort que no té la
darrera paraula...
Pavese ens diu en un dels seus contes que Zeus abandona de tant en tant l'Olimp per perdre's entre els homes i
caminar per les seves vinyes i els seus mercats. Ben bé que sap que en
el món de les coses humanes tot és efímer, però sap també que només
entre els homes es pot gaudir de la bellesa efímera. Hi ha meravelles
que només floreixen en el temps dels mortals, que, ben mirat, no és ni
el present, ni el passat, ni el futur. És el temps de l'"encara no"...
Tot el món de les coses humanes està tocat per la mort. Però vist de prop i amb una mirada desarmada, és impossible no estimar-lo.
