Des del segle XVIII, l’islam no ha sabut respondre al desafiament
d’Occident. O s’ha refugiat en una regressió obscurantista o ha fet
seguidisme occidental amb nacionalismes o amb una caricatura de la
modernitat a força de tecnologia i culte al diner...
el principal problema de l’islam és el mateix que va contribuir a la
seva esplendor a l'Edat Mitjana: la llei islàmica... La xaria (llei islàmica), i sobretot els codis jurídics que la fixen,
són un tancament: passen al davant de les lleis civils i les
condicionen a l'hora de regular la vida dels ciutadans de molts països.
Històricament, el musulmà considerava que la seva religió era menys
legalista que la jueva i menys laxa que la cristiana... Això ja no és
així...
Partint de la manca de dades fiables, es pot situar el percentatge de
població musulmana a Catalunya entre el 5% i el 8%, al voltant de les
500.000 persones. Entre elles, el salafisme estaria entorn del 10%. I
encara dins el salafisme, el jihadisme (que defensa la via política i la
violència) és clarament minoritari. Això no vol dir que no hi hagi
perill... Hi ha persones, sobretot dones, que pateixen l’opressió dins d'aquesta religió...
L’islam no està creixent més a Catalunya del que ho fan altres religions
minoritàries... Segons dades del 2020, l’evangelisme és aquí el segon credo
amb més centres (el primer, esclar, és el catolicisme): en té 778. Les
esglésies evangèliques han crescut un 131% des del 2004 (n’hi havia
341). Pel que fa a les mesquites, n’hi ha 284, amb un creixement del
104% (139 el 2004)... De llocs de culte dels testimonis de Jehovà
n'hi ha 115, de budistes 68 i d’ortodoxos 57...
L’islam no té un cap visible i té dos corrents enfrontats, el majoritari
sunnita (més del 85%) i el minoritari xiïta... També hi ha el sufisme, una mena
d’espiritualitat esotèrica. El xiisme té una estructura clerical. Els
sunnites, en canvi, no tenen clergues, sinó imams civils que exerceixen
el càrrec com una feina, contractats per la comunitat. L’islam continua sent un gran desconegut. És fàcil distorsionar-lo i simplificar-ne la realitat, com fan Vox i Aliança.
Ignasi Aragay, 16.3.2025
