l’homilia de la bisbe de la ciutat, Mariann Budde,... La cara de Trump, poc o molt atent a les paraules de la bisbe, va reflectir dues coses. La primera és que no està acostumat que ningú li digui què ha de fer, tenint present que farà el que voldrà, o quasi: hi ha una Constitució vigent. La segona és que, agafat per sorpresa, es va adonar que al seu país hi ha un poder que se li escapa de les mans: el de les Esglésies, que hi són molt abundants, poblades i per a tots els gustos...
Trump no havia pensat que pot manipular una llarga sèrie d’instàncies legislatives i administratives —mentre Musk li manipula les instàncies tecnològiques que calgui—, però que n’hi ha una, la religió, que se li esmuny pel sol fet que està presidida per una autoritat més forta que ell i el seu déu: Déu, si tenim present que quasi totes les religions d'Amèrica, les velles i les noves, són de fonament cristià o monoteistes.
Com que les religions cristianes són humanitàries i prediquen més l’amor que la guerra o la mentida, Trump haurà de contemplar com, des d’una plataforma que li semblava insignificant, s’aixecarà contra ell mateix un poder incontrolable.
Jordi Llovet, 1.2.2025
