Queden al món uns quants homes i dones estudiosos, però molt pocs
escolars que estudiïn. Fa poc explicaven a TV3 que una jove als Estats
Units va anar passant de curs a l'ESO i al batxillerat, i que en arribar
a la universitat, on va ser admesa, va resultar que no sabia ni llegir
ni escriure. Acabarà llicenciada, potser doctora i tot. No és derrotisme
de rondinaire: és la realitat de l'ensenyament a molts llocs del món.
Sembla que hagi triomfat, finalment, un motiu literari que ja es troba en una peça dels cants goliards Càrmina burana —no musicat per Carl Orff—, que el segle XII diu això (traducció):
“Deixem de banda els estudis, / que és molt grat el dissipar-se, / i
fruïm dels fruits més dolços / de la tendra joventut. / És cosa que
escau als vells / dedicar-se a coses greus. / Perdem molt de pressa el
temps / si el dediquem als estudis. / Al goig ens convida sempre / la
tendra jovenesa”...
Tenim tants estris i espectacles per distreure’ns, que qualsevol estudi a
l’edat jove sembla una pèrdua de temps; val a dir, preferim aprofitar amb gran satisfacció les
alegries que porta la jovenesa...
Jordi Llovet, 8.3.2025
