Els temps polítics s’han escurçat. La inestabilitat és la norma. No hi
ha grans unanimitats, mana la fragmentació, la desorientació, el
curtterminisme. Tot es crema de pressa... ambient general de desafecció ciutadana... Ningú no
n'espera gaire de la política...
De feina a fer n’hi ha a cabassos. A Rodalies s'incendien vagons i no
arriben els traspassos, la treva a la sequera és un miratge, la sanitat
segueix eternament tensionada, l'educació ha caigut en un pessimisme
fatalista (¿no hi haurà sisena hora a la pública?), les entitats socials
fa temps que viuen ofegades tapant forats en situacions límit (els
indicadors parlen d'un 24% de pobresa, amb ajuts que no arriben als
destinataris), el teixit productiu de petits i mitjans empresaris
necessita agilitat administrativa i que algú vetlli pels seus interessos
davant els ministeris (preu de l'energia, fons europeus,
infraestructures, etc.), les renovables avancen amb exasperant lentitud,
l’habitatge és el forat negre de la crisi social i el retrocés de la
llengua demana recursos i convicció (¿realment hi és, la convicció...?)...
Ignasi Aragay, 13.10.2024
