Un cop mort Rem, Roma necessitava més ciutadans. "Així que Ròmul va declarar Roma asil
i va animar la xusma i els desposseïts de la resta d’Itàlia a unir-se a
ell: esclaus fugitius, criminals convictes, exiliats i refugiats". Això
passava al segle VIII aC... el 212 dC l'emperador Caracal·la va fer ciutadans romans tots els habitants lliures de l'imperi....
Al principi del segle II aC, quan el nombre total de ciutadans romans
masculins adults era de 300.000, cada any arribaven uns 8.000 esclaus a
la península Itàlica fruit de les victòries d’ultramar. Això va donar
una gran diversitat cultural i ètnica i va anar diluint la divisió entre
autòctons i forans... A mitjans del segle I, a l'actual Itàlia, hi havia entre un milió i mig
i dos milions d'esclaus, un 20% del total de la població. Al segle II
dC la majoria de la població de ciutadans lliures de Roma ciutat tenien
algun avantpassat esclau. Roma no va parar mai de créixer amb contingents de gent de tot arreu i no va deixar d'enviar ciutadans a terres llunyanes...
Als primers segles de l’imperi, els rics eren uns 300.000 sobre 50 o 60
milions d'habitants. Al capdavall, "la gran divisió al món
romà era entre rics i pobres", diu Mary Beard (SPQR).
Ignasi Aragay, 1.2.2025
