Som ja a les portes de Nadal. Es prepara la festa; però, quina festa?
Quin és el seu sentit entre nosaltres? Aparentment, s’anuncia sobretot
la gran festa del consum, eix ara de la nostra cohesió social i les
nostres celebracions. Benvinguda l’abundància i tant de bo fos per a
tothom. Però... què ens
diu Nadal, a quina celebració se'ns convida?...
Hi ha una dada que m'ha sorprès del Baròmetre de la Direcció General d'Afers Religiosos...: només el 80% de la població de
Catalunya sap correctament què es commemora per Nadal... És evident que la seva significació
religiosa ja és minoritària a Catalunya. Acabarà desapareixent, doncs?
No ho crec pas. El solstici d'hivern, les celebracions entorn del
renaixement del sol, s'han celebrat en moltes societats, amb ritus
diversos, però gairebé sempre amb dues constants: la celebració de la
natura, del retorn de la llum, de l'esperança d'un nou creixement dels
fruits. I els àpats abundants; l'hivern era sempre dur, un temps de gana
per a la majoria, quan ja quedava poca cosa de les collites anteriors, i calia agafar
forces amb alguna menja substanciosa.
Estem molt lluny d’aquelles societats. Seguim celebrant el retorn de la
llum, però més com un símbol que com una necessitat, ja no patim
restriccions ni hores fosques. Seguim tenint l'arbre com a imatge de
Nadal, una herència de tradicions diferents de la catòlica, amb un ritu
tan bonic i ple de sentit, entre nosaltres, com el tió, una natura a la
qual castiguem i ens retorna torrons i dolços...
Marina Subirats, 15.12.2024
