Tot lector de la primera frase de la Bíblia sap
que l’Antic Testament, que narra la creació del món segons la mitologia
hebrea, comença amb aquestes paraules: “Al començament [o “Al
principi”] Déu va crear el cel i la terra”. Però en la llengua hebrea
original, aquest inici dels llibres de Moisès és envitricollat a causa
de l’ambigüitat de la paraula bereshit (inici, principi, cap) i de la sintaxi dels tres primers versets...
Com que la Bíblia grega... va traduir l’expressió
hebrea com “en arché”, no ha d'estranyar que quasi totes les
Bíblies traduïdes al llatí més endavant... hi posessin: “In principio”. D’aquí va passar a les llengües modernes... però de mica en mica es van imposar una sèrie de dubtes sobre aquestes
versions gregues, llatines i en llengües modernes de les paraules
inicials del Gènesi. La paraula bereshit, afegida a la
resta del sintagma, no vindria a dir: “Al principi Déu va crear el cel i
la terra”, sinó: “Quan Déu va començar a crear el cel i la terra...”,
que és una altra cosa...
¿Com hauríem d’acceptar que Déu sigui el subjecte d'una frase que
després diu d'ell mateix que “al principi va crear...”? Al principi de
Déu? Impossible: Déu no té principi ni final segons la mitologia i la
religió hebrees: és des de sempre i serà sempre. De manera que el Tanak anglès... posa a l’inici del Gènesi: “When God began to create heaven and earth...”, que és el que, per fi, van acceptar... en català, la Biblia Interconfessional, en una nota al peu (“Una altra
traducció possible seria: «Quan Déu va començar a crear el cel i la
terra...»”). No és que les altres lectures fossin “possibles”; és que
eren un error colossal, una heretgia.
Jordi Llovet, 12.4.2025
