Joaquim Pibernat va llegir més que escriure. Va escoltar més que parlar.
Era una figura enigmàtica de l'escena cultural barcelonina. Hieràtic,
seriós, seductor. Anava als vernissatges pictòrics i literaris, hi feia
de voyeur. Va morir el 2022 enmig d’un sonor silenci...
... edició d'una caixa-llibre d'homenatge que inclou L’infern dels pantalons,
una tirallonga nihilista de 894 aforismes inèdits, una mena
d’autoretrat pòstum ... Aforismes
d’algú que no es considerava prou bo per suïcidar-se. Aquí en teniu una
tria sintètica...
"Una altra manera d'anomenar el postcapitalisme? Obesitat mòrbida. O obsolescència programada"...
(Sobre Catalunya): "Badar i enraonar són dues paraules intraduïbles a qualsevol altra
llengua. El nucli fort de l’ànima catalana". "Els catalans som
anarquistes assenyats. Aquesta combinació, ja ho veieu, acondueix al
desastre. Sempre". "Soc catalanista no nacionalista. Soc separatista no
independentista"...
(Sobre el món i la vida): "Una diagnosi de la nostra
època? Massa de res". "Cap esperança. Molta curiositat..." "Imbècils! No
hi ha pau. Només postguerres". "No t’acompanyo ni en el ressentiment!" ... "Un munt de mentides no
fan la veritat. Un munt de veritats tampoc". "Ésser analfabet no és una
necessitat per triomfar a la vida. Però ajuda..." "Calen
monuments als desertors desconeguts! (sense flames, sisplau)". "La
privacitat i els dinosaures són dues coses extingides. Quina recança
dels vells temps de la clandestinitat". "Desdir-se. Un deixar espai per a
noves equivocacions".
Ignasi Aragay, 8.3.2025
