Trump i Putin són al mateix costat de la Història. El costat dels
sàtrapes, els intolerants, els bel·licistes i els negacionistes. El
costat dels cínics i dels carallots que no sospiten que ho són –és a
dir, dels estúpids–... provocque en mi un amarg triplet de sensacions:
indignació, vergonya aliena i basarda. Trump, pel que sembla, ha fet
escola. Ja no és un boig solitari, sinó el cap visible d'un ramat
d’enzes disposats a conquerir l’hegemonia “cultural”. Els Estats Units
són una potència nuclear en mans d'un grup de cowboys fatxendes i illetrats...
Els EUA no estan sota amenaça, sinó que han esdevingut una amenaça
mundial. No és que els americans hagin votat Trump a pesar dels seus
defectes i dels perills que anticipa; l’han votat precisament pels seus
defectes (que de sobte han esdevingut virtuts) i pels perills que
anticipa (que ens presenten com a oportunitats). La victòria de Trump, i
la seva creixent hegemonia, està edificada en els seus diners, el seu
cinisme, la seva lògica adolescent, la seva caricaturesca posada en
escena. Tot plegat seria simplement ridícul, si la Casa Blanca no
tingués el poder que té i si les polítiques que surten del binomi
Trump-Musk no poguessin afectar dramàticament les nostres vides...
Toni Soler, 23F2025
