L'escriptor franco-libanès Amin Maalouf, assenyala que el problema actual és que, en l’escenari de la família humana, cada cop hi ha menys felicitat i més dissort. O el que és el mateix, menys humanitat i més drama. La causa d'aquest malestar crònic és profundament inquietant. Maalouf, una veu sòlida i clarivident, l’atribueix a la incapacitat de viure junts, a la falta de solidaritat i al creixement imparable de l’egoisme...
Arreu del món, la unió entre els éssers humans es va esquerdant. Les guerres, amb l’ombra amenaçadora de l'armament nuclear, ja no només posen en perill la pau, sinó l’existència planetària. La debilitat de la democràcia contrasta amb l’expansió de l’autoritarisme i els moviments excloents d'extrema dreta. Mentrestant, l’avarícia, desbocada i gairebé malaltissa, empobreix tant aquells que no tenen res com els que posseeixen massa. La idea de fraternitat universal de la Revolució Francesa i els drets humans s'ha volatilitzat en aquest panorama de confrontació, intolerància i desigualtat. Davant d'aquest escenari, el missatge humanista de Maalouf ressona com un crit d'alerta i d'esperança.
