Visc en un turó cobert d'alzines i tinc dues cabres - Daisy i Cassandra. La Cassandra és guenya i te uns ulls molt estranys. Una nit vaig somiar que Cassandra era una gitana de Mèxic que deia la bonaventura.
La meva vida és una llàgrima de cristall. Hi ha flocs de neu que cauen a la llàgrima i figuretes que es mouen lentament i feixuga al seu voltant. Encara que mirés dintre la llàgrima durant un milió d'anys no aconseguiria esbrinar qui són i que estan fent.
Alguna vegada he desitjat que esclatés una tempesta. Una d'aquelles tempestes huracanades, totals, que canvien totes les coses. Al cel aleshores passen quatre dies en una hora, els arbres gemeguen, els animalons rellisquen en el fang i tot es fa fosc i es torna completament salvatge. Però en realitat és Déu - fent música a la seva catedral preferida del cel - trencant vidrieres - tocant un orgue gegant - tronant sobre el teclat - perfecta harmonia - plaer perfecte.
Lord Buckley - el meravellós comic amb cara de lluna - va dir en un còctel als espectadors: "Senyores i senyors... estimats... Els sorprendria molt si els digués... que els estimo?" I tots van riure. És possible que algú ho cregués?
Un amic em va dir que seria perillós escriure sobre Jesús. M'arriscaré. Em pregunto si Jesús sap el que passa actualment al món. No cal que tornis a venir un altre cop. Jesús, or i plata -resistint nu en una habitació plena d'homes d'avui. Quina fortalesa! Jesús, or i plata - no portes botes, ni tens casc ni escopeta - no tens cartera. Poderós Jesús, or i plata amb ulls joves de mil anys. Mires al teu voltant i saps que segurament en alguna cosa has fracassat.
Perquè estem aquí, esperant en la vigilia de la destrucció, amb totes les forces en contra, els que vivim per a veure albirar un dia proper.
Tu, Estimat Lector - Tu eres la Astorada Gràcia. Tu eres una Joia Preciosa. Només tu i jo podem ajudar a que surti el sol cada matí. Si no ho fem, pot ser que el sol s'anegui de dolor.
Tu - persona especial, sobrenatural, única, fràgil, poruga, tendre, desemparada, enlluernadora joia rubí-maragda, resplendent arc de sant martí. Tot és a les teves mans.
Et sorprendria molt si et digués... que t'estimo?
Joan Baez, contraportada del disc "Farewell, Angelina" 1965
