La pel·lícula La vida és bella responia a aquesta filosofia tan íntimament viscuda per Benigni des de petit, traslladada a la pantalla gran a través d’una història extrema situada al cor del segle XX totalitari... Un món que, malgrat els preocupants senyals que ens arriben cada dia, esperem que no torni. O ja ha tornat a Ucraïna i Gaza? Quants infants palestins necessitarien ara mateix un pare Benigni?
Els que avui banalitzen i blanquegen el nazisme i el feixisme... representen la
negació de l’esperit Benigni. Són els que assenyalen el camí de
l'exclusió i l'odi, són els que només saben veure enemics a destruir
allí on hi ha persones amb les seves grandeses i misèries, són els
aprenents de bruixot sempre latents en la història de la Humanitat. Ells
embruten la vida. No podem deixar que ens tornin a enfosquir l'esperit,
que ens enfrontin amb els que són diferents o pensen diferent, que ens
anul·lin el sentit comú i l'esperança.
Als polítics milionaris que estan agafant les regnes del poder obsedits
amb la seva llibertat privilegiada, als seus imitadors europeus que
recorden massa els que fa un segle van destruir la convivència al Vell
Continent, als qui arreu proclamen la bona nova del dret a la riquesa
com a miratge d’igualtat, a tots ells els dic que Benigni tenia i té
raó. L'estupidesa i la maldat han existit i existiran, la qüestió és com
vèncer-les a cada seu nou embat. El d’ara és fabulós. Però la vida és
bella, no ho oblidem.
Ignasi Aragay, 2.2.2025 la candelera
