Jo trobo, és cert, que dediquem massa hores de la nostra vida a la producció. Però quan algú com Yolanda Díaz parla de “reduir la jornada laboral” s'està referint a el treballador, en genèric, no pas a la majoria de nosaltres. Reduir la jornada laboral dels mestres vol dir o bé deixar els alumnes amb mitja hora menys de classe (inviable) o bé contractar més mestres (hum, inviable). I naturalment, aquesta és una qüestió que s'ha de pactar –en el sistema capitalista– amb la patronal. La gran patronal, que la petita prou feina té. Cap perfumer, carnisser o pagès li podrà dir als treballadors que emboliquen regals, piquen carn de canelons o reguen enciams que han de plegar mitja hora abans. Mesures com la de Yolanda Díaz el que fan és incentivar una societat d'autònoms. Els únics que no tenim hores, perquè l'únic que tenim és por. Si el patró de la teva empresa –siguis tu o sigui un altre– pensa, justament, que no dona l'abast i que calen més hores, el que fas, sovint, és convertir-te en accionista de facto. No vols que l’empresa hagi de tancar, i per aconseguir-ho, si cal, regales mà d’obra. Tinc la incòmoda sensació que quan Yolanda Díaz parla “dels treballadors” només parla per un tipus d’obrer avui en extinció. El que té sindicats i paga doble, atur, i cap estrés, esclar, per la baixa productivitat o resultats. El cambrer que posa una cervesa al repartidor, el repartidor que porta un paquet al carnisser, el carnisser que ven la carn picada a la cangur, la cangur que cuida els nens de la periodista i la periodista que ara mateix està redactant la notícia sobre Yolanda Díaz no tenen cap possibilitat de reduir la jornada laboral en mitja hora.
