Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir
la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no
hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que
també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria
s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que
té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica,
sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben
real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines
tenen a sobreviure... La ignorància és fàcil i còmoda. Igual que la neutralitat. No saber per
així no haver-te de ficar en res, per no mullar-te. Ni amb les guerres
llunyanes ni amb les misèries a tocar de casa. O amb la barbàrie
retòrica que comença a apropiar-se dels carrers, de les xarxes, de les
converses de bar... La suma de desmemòria i simplificació ens està portant a un món regit
per l'antipolítica primària i la desafecció ciutadana. Quan les
democràcies es debiliten, el que ve després és pitjor. Quan les
institucions públiques cauen en el desprestigi, la ineficiència i la
corrupció, el que ve després és pitjor. Quan no hi ha projecte ni
memòria, el present s'embruta i el futur s'enfosqueix...
Ignasi Aragay, 17.12.2023
