... I tanmateix ara estem en un moment de desconcert... La pèrdua de peu de la cultura humanística, és a dir, de tot el pòsit de saviesa secular que ens ve del món clàssic grecollatí, resulta evident. La lectura reposada, concentrada, està en franca reculada. Asseure’s a llegir una novel·la, un poemari, un assaig –científic, històric, filosòfic– ja no es percep com una mena d’obligació social. La lectura ha deixat de ser tema de conversa: ho són les sèries, els viatges, la gastronomia, el futbol, la política...
Els bons mestres, que sens dubte n'hi ha, acostumen a ser també bons
lectors, amb fam de coneixement, amb inquietuds culturals, amb
curiositat universal. Si tenen aquest bagatge, els resulta més fàcil
entendre que qualsevol professional compromès sap que ha de lidiar amb
les circumstàncies per dures que siguin, sap que ha de treballar per
canviar el sistema. Sap que no es pot conformar amb les coses tal com
van, que no pot tirar la tovallola, que no pot deixar d'aprendre. Els
bons mestres s’autoimposen l’entusiasme a l'aula davant els alumnes, fan
pedagogia amb pares i mares, sumen esforços amb els companys d'escola,
s'impliquen més enllà de les tasques rutinàries obligatòries. En conec
molts, de mestres que s’estimen la feina, que s’estimen els infants. Són
molt bons i tenen esperança, tenen idees, tenen empenta. El futur de
l'educació està a les seves mans. O ells aconsegueixen tornar-nos
l'optimisme educatiu o no ho aconseguirà ningú.
Ignasi Aragay, 24.11.2024
